3. Què va passar durant la crisi financera? Causes, esclat, conseqüències i mesures implementades

5.1.3 Causes i esclat de la crisi
Causes de la crisi
La crisi va tenir diverses causes interrelacionades que van formar un complex cercle viciós. Hi va contribuir la manca de regulació bancària i l'esfondrament d'una bombolla immobiliària centrada sobretot als Estats Units, que va provocar l'esclat de forma paral·lela d'una crisi financera. Al voltant de tot el món, diversos bancs d'inversió i bancs comercials, varen patir pèrdues massives que en alguns casos arribaren a la fallida.

Tot això no es podria haver dut a terme sense haver patit durant els anys 90 un procés de desregulació bancària, on els grups de pressió van aconseguir que es suprimissin normes per a regular les transaccions dels bancs i tampoc si les agències de qualificació haguessin qualificat els paquets d’hipoteques que contenien hipoteques subprime de manera més realista.

Esclat de la crisi
Als Estats Units, durant els mesos d'abril fins a setembre del 2007 es va produir una cadena de fallides de diferents bancs d'inversió, bancs privats i asseguradores, que a més van provocar que es desplomés la borsa americana. L'any 2008, la realitat va superar els pronòstics més pessimistes. Encara es van haver de rescatar, diversos bancs per a evitar que la fallida dels bancs generés una crisi de confiança i la propagació al sistema financer internacional.

Durant el mes de setembre del 2008, el govern va assumir la gestió de diverses les agències hipotecàries de manera temporal i els directius en van ser apartats. S'hi injectaren uns 200.000 milions de dòlars per evitar-ne la fallida, de manera que seria la major operació de rescat de la història del país. Tot i així, no es va evitar.
Més endavant va fer fallida la principal caixa d'estalvis americana. Els clients havien començat a retirar els seus estalvis. Les accions queien. La institució tenia dificultats per operar amb normalitat. El govern federal també va assumir-ne el control i posteriorment es va vendre aquesta entitat a un preu molt baix. El col·lapse havia passat d'afectar només als bancs d'inversió per a afectar a la banca comercial on les famílies tenien els seus estalvis.

5.1.4 Conseqüències de la crisi
El G-20 va acordar a finals del 2008 la posada en marxa de plans per superar el deteriorament econòmic. Es van prendre diferents mesures que no van tenir el resultat esperat, ja que els problemes de liquiditat i desconfiança van seguir presents a l'espera que les entitats es desfessin dels seus actius tòxics, que contenien productes financers sense garanties de pagament.

A Europa, la majoria d'estats europeus van prendre mesures de control de la despesa pública i d'austeritat (popularment conegudes com a retallades) per a controlar la gran caiguda del PIB que es registrava tant a l'eurozona com a la UE. Els governs van augmentar les seves intervencions en l'economia, incrementant el deute públic, agreujant encara més la caiguda del PIB provocada pel tancament d’empreses i l’increment de l'atur. Recordem que l’atur baix era conseqüència, en gran part, del boom de la construcció. En esclatar aquesta bombolla, molts projectes constructius van quedar abandonats i molts obrers es van quedar sense feina. Més endavant, van tancar encara més empreses i l’atur es va arribar a enfilar per sobre del 25%.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) va pronosticar que com a mínim es perdrien 20 milions de llocs de treball al final de 2009 a causa de la crisi, principalment als sectors de la construcció, immobiliari, serveis financers i automòbil. Com a conseqüència de l’alt nivell d’atur i d’haver demanat préstecs per sobre de les seves possibilitats de pagament amb la creença que el preu de l’habitatge no disminuiria mai, molts van ser desnonats dels seus pisos en no poder fer front a les quotes de les hipoteques o de les quotes mensuals dels lloguers. Com en totes les situacions de crisi, es va incrementar la desigualtat en la distribució de la riquesa, ja que els qui menys tenien encara van estar pitjor.
Quant a la política, es va donar una situació de descrèdit dels partits tradicionals en aparèixer nous partits polítics. Més endavant es va iniciar un auge de l'extrema dreta i de l'extrema esquerra. En aquest escenari de polarització i crispació s’ha arribat a extrems com el Brexit.

5.1.5 Mesures implementades
En tot el món es van haver de rescatar entitats financeres per part dels governs o dels bancs centrals, havent de fer grans injeccions de capital. Al seu torn, molts bancs centrals van haver de comprar deute públic per a poder compensar part del dèficit que tenien els governs en incrementar-se de manera desmesurada la despesa pública. A més, els governs van haver de retallar la seva despesa en mesures que consideraven supèrflues o no prioritàries, implementant mesures d’austeritat.
Els bancs centrals també van baixar el tipus d’interès per a intentar estimular el consum, que havia caigut de manera estrepitosa en tancar les empreses i incrementar l’atur. També es va concentrar el sistema bancari a través de fusió d’entitats (algunes entitats comencen a treballar juntes sota un nou nom) o l’adquisició d’entitats més petites per part d’entitats amb més solvència. Aleshores, les entitats petites prenien el nom de l’entitat que l’havia comprada, perdent el seu nom original.

A Espanya es van implantar mesures d’austeritat per a retallar la despesa i també es va fer un gran pla de despesa pública directa (anomenat Plan E) per a intentar reactivar l’economia i disminuir l’atur, fent que el govern contractés directament molts dels obrers que havien quedat a l’atur per a construir infraestructures per a l’estat. S’esperava que aquesta mesura temporal fos suficient per a passar la mala època fins que l’economia es recuperés, però aquesta despesa no es va fer pensant en el llarg termini.

També es va intervenir el sistema financer i es va crear un fons (FROB) per a garantir l’estabilitat del sistema financer i també es va reformar la Constitució per a fixar un nou sostre de deute públic i, d’aquesta manera, poder fer front a tota la despesa pública que necessitava aquesta situació. La crisi va afectar especialment Espanya respecte d’altres països de la UE com ara França o Alemanya. El BCE va comprar deute públic espanyol i la Unió Europea també va haver d’intervenir l’economia amb una injecció de 100 000 milions d’euros.

6

Activitat 5.g
Per què durant els anys inicials de la crisi es van donar ajuts als bancs enlloc de donar-los directament a les famílies? Relaciona-ho amb el flux circular de la renda amb sistema bancari. (Ordena la frase)

cap a les empreses en forma d’inversió
era important reestablir-los perquè en la economia tornés a funcionar el flux circular de la renda.
Els bancs vinculen i canalitzen l’estalvi de les famílies,
Com que els bancs estaven en fallida i aquests vincles estaven trencats,
(és a dir, els ingressos que fan al banc)
(és a dir, les empreses demanen préstecs i produeixen, de manera que creen PIB).

6

Activitat 5.h
A l'inici de la crisi hi havia molta gent que feia la següent afirmació: "Si falten diners, que en fabriquin més". Argumenta a favor o en contra de l'afirmació, tenint en compte les conseqüències econòmiques. Recorda que quan s'introdueixen més diners en una economia es provoca inflació. En aquesta pregunta es valorarà la teva capacitat d'argumentació. (Ordena la frase)

Aleshores, cal vigilar de quina forma
els preus acabaran pujant.
Si fabriquem més diners,
s'introdueixen aquests diners en el país.
ja que en haver-hi més diners disponibles
provocarem inflació en l'economia,

5

Activitat 5.i
Relaciona els conceptes segons el que pretenien aconseguir aquestes mesures o el que van provocar algunes situacions viscudes entre el 2008 i el 2019. Completa la taula:

Injecció de capital
Esclat de la bombolla immobiliària
Plan E
Reforma laboral
Disminució del tipus d'interès

Augment de l’atur
Reducció de la desocupació
Contenció dels salaris
Augment de la inflació

8

Observa la taula "Despesa per departaments" que tens més amunt i classifica en Cert o Fals

El pressupost del departament d'ensenyament va retallar-se més que el de salut
Tots els departaments van rebre retallades
El departament d'interior va reduir un 56,4% el 2012 respecte el 2011
La principal reducció de despeses es va fer en la Presidència de Govern
El departament que inclou l'alimentació va ser dels 3 departaments que més despesa van reduir
La despesa total es va veure reduïda el 2012 respecte el 2012 només en un 0,7%
El gràfic fa referència a l'època de les retallades post-crisi
El gràfic és de l'època prèvia a la crisi financera

Cert
Fals

Activitat 5.test

4

1. Quan la quota que cal pagar en un préstec està lligada a l’Euribor amb un diferencial, estem aplicant-hi:

4

2. Quant als préstecs hipotecaris i el tipus d'interès:

4

3. Si el tipus de canvi passa d'1,2 dòlars per euro a 1 dòlar per euro: (marca totes les respostes correctes)

4

4. Ser membre de la Unió Econòmica i Monetària Europea ha significat per Espanya: (marca totes les correctes)

4

5. Sobre els fons d’inversió:

4

6. Les hipoteques subprime: (marca totes les correctes)

4

7. Les agències de qualificació: (marca totes les correctes)

4

8. Durant els anys previs a la crisi: (marca totes les correctes)

4

9. El Plan E: (classifica segons sigui cert o fals)

Va ser un pla que es va posar en marxa l’any 2006
Va ser un pla que afectava a diversos països europeus
Va ser un pla de despesa pública espanyola per a reactivar l’economia durant la crisi
No va tenir l'efecte esperat

Cert
Fals

4

10. És causa de la crisi financera: (marca totes les correctes)

0

Què t'ha semblat aquesta activitat? (marca totes les que vulguis)

0

Explica una mica la teva resposta

17

Quins conceptes has entès a la perfecció? Reordena els conceptes de la columna esquerra perquè es corresponguin amb les definicions de la columna dreta

Draggable item		Corresponding Item
Bons de l'estat		Emisió de deute que fan els governs per a poder finançar el dèficit públic
Reserva federal		Disminució del PIB d'un país
Rescat financer		Els qui no paguen la hipoteca o el lloguer han de marxar de l'habitatge
Fusió / adquisició d'entitats bancàries		Manca o eliminació de normes o lleis en el sector bancari
Morositat		Tipus d’interès mitjà al qual un gran nombre de bancs europeus concedeixen préstecs entre ells a curt termini per a prestar-los a famílies i empreses
Injecció de capital		Fons de capital per a garantir l’estabilitat del sistema financer creat un cop va esclatar la crisi
FROB		Les entitats bancàries treballen sobre un mateix nom o bé unes compren unes altres
Desnonament		Increment dels diners que hi ha en una economia per part del Banc Central
Plan E		Primer banc d'inversió americà que va fer fallida en esclatar la bombolla de les subprime
Decreixement econòmic		Manca de pagament d'una obligació financera
Retallades		Gran pla de despesa pública directa per a intentar reactivar l’economia i disminuir l’atur dut a terme poc després de l'inici de la crisi financera
Wall Street		Decisions preses pel Banc Central que controlen, per exemple, el tipus d'interès o la quantitat de diners que hi ha en un país
Política monetària		Un banc o un govern paguen una quantitat de diners per a evitar que un banc o entitat financera faci fallida
Sostre de dèficit		Banc central dels Estats Units que controla la política monetària relativa al dòlar
Euríbor		Mesures de control de la despesa pública i d'austeritat
Lehman Brothers		Dèficit màxim que pot tenir una economia, normalment es representa com a una proporció respecte del PIB
Desregulació bancària		Borsa de Nova York

3. Què va passar durant la crisi financera? Causes, esclat, conseqüències i mesures implementades

5.1.3 Causes i esclat de la crisi

Causes de la crisi

5.1.5 Mesures implementades

Activitat 5.gPer què durant els anys inicials de la crisi es van donar ajuts als bancs enlloc de donar-los directament a les famílies? Relaciona-ho amb el flux circular de la renda amb sistema bancari. (Ordena la frase)

Activitat 5.h

Activitat 5.iRelaciona els conceptes segons el que pretenien aconseguir aquestes mesures o el que van provocar algunes situacions viscudes entre el 2008 i el 2019. Completa la taula:

Activitat 5.i

Observa la taula "Despesa per departaments" que tens més amunt i classifica en Cert o Fals

1. Quan la quota que cal pagar en un préstec està lligada a l’Euribor amb un diferencial, estem aplicant-hi:

2. Quant als préstecs hipotecaris i el tipus d'interès:

3. Si el tipus de canvi passa d'1,2 dòlars per euro a 1 dòlar per euro: (marca totes les respostes correctes)

4. Ser membre de la Unió Econòmica i Monetària Europea ha significat per Espanya: (marca totes les correctes)

5. Sobre els fons d’inversió:

6. Les hipoteques subprime: (marca totes les correctes)

7. Les agències de qualificació: (marca totes les correctes)

8. Durant els anys previs a la crisi: (marca totes les correctes)

9. El Plan E: (classifica segons sigui cert o fals)

10. És causa de la crisi financera: (marca totes les correctes)

Què t'ha semblat aquesta activitat? (marca totes les que vulguis)

Explica una mica la teva resposta

Quins conceptes has entès a la perfecció? Reordena els conceptes de la columna esquerra perquè es corresponguin amb les definicions de la columna dreta

5.1.3 Causes i esclat de la crisi

Causes de la crisi

5.1.5 Mesures implementades

Activitat 5.gPer què durant els anys inicials de la crisi es van donar ajuts als bancs enlloc de donar-los directament a les famílies? Relaciona-ho amb el flux circular de la renda amb sistema bancari. (Ordena la frase)

Activitat 5.h

Activitat 5.iRelaciona els conceptes segons el que pretenien aconseguir aquestes mesures o el que van provocar algunes situacions viscudes entre el 2008 i el 2019. Completa la taula:

Activitat 5.i

Observa la taula "Despesa per departaments" que tens més amunt i classifica en Cert o Fals

1. Quan la quota que cal pagar en un préstec està lligada a l’Euribor amb un diferencial, estem aplicant-hi:

2. Quant als préstecs hipotecaris i el tipus d'interès:

3. Si el tipus de canvi passa d'1,2 dòlars per euro a 1 dòlar per euro: (marca totes les respostes correctes)

4. Ser membre de la Unió Econòmica i Monetària Europea ha significat per Espanya: (marca totes les correctes)

5. Sobre els fons d’inversió:

6. Les hipoteques subprime: (marca totes les correctes)

7. Les agències de qualificació: (marca totes les correctes)

8. Durant els anys previs a la crisi: (marca totes les correctes)

9. El Plan E: (classifica segons sigui cert o fals)

10. És causa de la crisi financera: (marca totes les correctes)

Què t'ha semblat aquesta activitat? (marca totes les que vulguis)

Explica una mica la teva resposta

Quins conceptes has entès a la perfecció? Reordena els conceptes de la columna esquerra perquè es corresponguin amb les definicions de la columna dreta

Activitat 5.g
Per què durant els anys inicials de la crisi es van donar ajuts als bancs enlloc de donar-los directament a les famílies? Relaciona-ho amb el flux circular de la renda amb sistema bancari. (Ordena la frase)

Activitat 5.i
Relaciona els conceptes segons el que pretenien aconseguir aquestes mesures o el que van provocar algunes situacions viscudes entre el 2008 i el 2019. Completa la taula:

Activitat 5.g
Per què durant els anys inicials de la crisi es van donar ajuts als bancs enlloc de donar-los directament a les famílies? Relaciona-ho amb el flux circular de la renda amb sistema bancari. (Ordena la frase)

Activitat 5.i
Relaciona els conceptes segons el que pretenien aconseguir aquestes mesures o el que van provocar algunes situacions viscudes entre el 2008 i el 2019. Completa la taula: