L'Organització Internacional del Treball (OIT) va pronosticar que com a mínim es perdrien 20 milions de llocs de treball al final de 2009 a causa de la crisi, principalment als sectors de la construcció, immobiliari, serveis financers i automòbil. Com a conseqüència de l’alt nivell d’atur i d’haver demanat préstecs per sobre de les seves possibilitats de pagament amb la creença que el preu de l’habitatge no disminuiria mai, molts van ser desnonats dels seus pisos en no poder fer front a les quotes de les hipoteques o de les quotes mensuals dels lloguers. Com en totes les situacions de crisi, es va incrementar la desigualtat en la distribució de la riquesa, ja que els qui menys tenien encara van estar pitjor.
Quant a la política, es va donar una situació de descrèdit dels partits tradicionals en aparèixer nous partits polítics. Més endavant es va iniciar un auge de l'extrema dreta i de l'extrema esquerra. En aquest escenari de polarització i crispació s’ha arribat a extrems com el Brexit.
5.1.5 Mesures implementades
En tot el món es van haver de rescatar entitats financeres per part dels governs o dels bancs centrals, havent de fer grans injeccions de capital. Al seu torn, molts bancs centrals van haver de comprar deute públic per a poder compensar part del dèficit que tenien els governs en incrementar-se de manera desmesurada la despesa pública. A més, els governs van haver de retallar la seva despesa en mesures que consideraven supèrflues o no prioritàries, implementant mesures d’austeritat.
Els bancs centrals també van baixar el tipus d’interès per a intentar estimular el consum, que havia caigut de manera estrepitosa en tancar les empreses i incrementar l’atur. També es va concentrar el sistema bancari a través de fusió d’entitats (algunes entitats comencen a treballar juntes sota un nou nom) o l’adquisició d’entitats més petites per part d’entitats amb més solvència. Aleshores, les entitats petites prenien el nom de l’entitat que l’havia comprada, perdent el seu nom original.
