La crisi financera global es va iniciar l'estiu del 2007 i la seva gravetat fa que se la compari amb la famosa crisi produïda després del crac borsari de l'any 1929, però el seu origen es remunta als anys precedents. Cal anar a buscar l'origen a l'any 2001, quan es van reduir els tipus d'interès (des de 6,5% al 2,5% en menys d'un any) per evitar el col·lapse de la borsa després de la bombolla de les punt.com. Amb aquests tipus tan baixos, els bancs van buscar la rendibilitat en les famílies amb pocs ingressos i amb una alta probabilitat de no poder tornar la hipoteca, famílies que anomenem subprime. Com que tenien un risc superior, aquestes famílies pagaven un interès més alt i, per tant, era una inversió interessant per als bancs. Els bancs van pensar que el perill quedava disminuït pel fet que el preu dels habitatges sempre s'incrementava: si algun dia les famílies subprime no pagaven les quotes, podrien vendre l'habitatge a un preu superior al de la hipoteca i, per tant, eixugar el deute.
La qualificació de subprime s'aplica quan es concedeixen a persones amb un historial de crèdit problemàtic o que no aporten tota la documentació necessària (per exemple, sobre les fonts d'ingressos). També es considera que la hipoteca és subprime si la seva quantia representa més del 85% del preu de l'habitatge finançat o si el pagament mensual supera el 55% dels ingressos disponibles. En ser més arriscades, els clients han de pagar un diferencial sobre el tipus de referència entre el 2% i el 3% superior al d'una hipoteca estàndard o prime.
Els marges dels bancs en les operacions hipotecàries eren tants petits que el volum s'havia de multiplicar per obtenir rendibilitat. Ni el Banc Central ni cap altre regulador havien dissenyat una regulació mínima per evitar abusos en la concessió d'aquest tipus d'hipoteques. Només el nombre d'hipoteques estava limitat per la regulació de Basilea, però per això els bancs van crear uns fons d'inversió paral·lels que compraven les hipoteques als bancs i aquests recuperaven els diners. Al seu torn, les empaquetaven i reempaquetaven de manera tan complexa que aconseguien ràtings d'AAA, que indiquen risc mínim, i les venien a bancs d'inversió. Però per molt sofisticats que fossin, la darrera garantia d'aquests fons d'inversió era la hipoteca subprime que, al seu torn, estava basat en el fet que la pujada del preu de l'habitatge era infinita.
Activitat 5.f
Mira els videos Hipotecas subprime - El inicio de la crisis i 10 años del colapso de las 'subprime': así empezó la crisis más larga i respon a les qüestions
